31/3/13

Castells medievals a la Catalunya més desconeguda


Castells del segle XI, desnivells assequibles (amb algunes excepcions si aneu amb alforges) i camins en molt bon estat. Tot gràcies als Pedals Medievals, una ruta que ens permet descobrir una Catalunya gairebé secreta amb una densitat de castells increïble! 
Aquí teniu la pàgina:
http://pedalmedieval.plisweb.com/0/inici
I els tracks:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3580758






Des d'aquí, felicitats a l'impulsor de la ruta, fantàstica! A destacar que sigui circular i apte per a biciosos, ja que comença i acaba a Sant Guim de Freixenet, poble amb parada de Renfe.

El punt freak de la ruta: fer una parada per dinar a l'àrea de Guissona
L'afegit que val la pena: anar a dormir a Palouet de Segarra, en comptes de Guissona. Poblet encantador i súuper recomanable.
El que us podríeu saltar: el Calvari, sortint de Torà. Et deixa KO per la resta del dia.
La curiositat: el Manuel de Pedrolo va néixer al castell de l'Aranyó!

16/10/12

La Catalunya vella en btt: Ripollès, Garrotxa i Empordà

Alguns dels paisatges més emblemàtics del nostre país, en aquesta ruta que enllaça diversos trams de la xarxa de camins històrics Itinerànnia.

A banda de seguir els senyals grocs d'Itinerànnia heu de dur un mapa per tal de poder-vos desviar quan cal anar a buscar un camí més ciclabe i també perquè en ocasions els senyals estan una mica separats i són difícils de seguir.

Madame Goshi, que s'encanta sovint, l'ha feta en 3 dies però si aneu per feina, es pot comprimir en dos.


Primer dia: Ripoll - Olot

Arribem a Ripoll en tren. Des de Ripoll: ruta del ferro (asfaltada, segregada i fàcil) fins a Sant Joan de les Abadesses. Aquí agafem la carretera vella (amb poquíssim trànsit, només hi passen boletaires) fins al Coll de Sentigosa. És una bona pujada però es fa molt bé.

Un cop al coll, tenim dues possibilitats: 1) continuar per la carretera o 2) agafar la pista que surt més a l'esquerra (atenció, no la del mig!!), seguint els rètols d'Itinerànnia. La pista comença molt bé però a mida que anem baixant es fa més pedregosa.

Arribem fins a Santa Llúcia del Puigmal, ermita preciosa. Passem per la Cascada de Pedra i girem a la dreta per un tancat de vaques.

La pista s'acaba a Hostalnou de Bianya i a partir d'aquí es converteix en una carretereta estreta i asfaltada entre masos impressionants fins arribar a la carretera gran (n'hem de fer un tros abans de tornar a agafar una pista a la dreta).



Des d'aquí, l'únic que hem de fer és seguir els rètols d'Itinerànnia fins a Olot.






Segon dia: Olot - Besalú

Sortim d'Olot en direcció a la Fageda d'en Jordà, passant per Can Jordà. Aprofiteu per deambular una mica per la fageda, val la pena!


Passem per la cooperativa La Fageda. A partir d'aquí compte, nosaltres vam acabar pujant a Sant Miquel de Sacot amb les bicis a l'esquena. Després cap al volcà de Santa Margarida i a partir d'aquí pista asfaltada fins a Santa Pau, passant pel volcà de Rocanegra.


La segona part del dia és més senzilla per orientar-se: agafem un tram de carretera recta fins El Sallent i un cop aquí deixem la carretera i prenem una carretereta asfaltada que surt obliqua a la carretera gran, gairebé en la mateixa direcció, i que ens durà fins El Torn.

Sense deixar la carretereta, deixem enrere el poble. Una mica més endavant, la petita carretera s'acaba i ens topem amb el GR que puja súper costerut, impossible amb bicis. En aquest punt, cal tornar uns metres enrere, on trobarem dues pistes: una de portland i una de terra, que neixen plegades. Agafem la de terra i recte cap amunt.

Aquesta pista, totalment ciclable, desemboca en una altra que han obert recentment els bombers i que us portarà directes a Santa Pau. És la manera d'estalviar-se el GR. La pista dels bombers la reconeixereu perquè, a banda de ser ampla i bona, té un paviment fet d'una mena de trencadís de rajola i maons, no és la terra ni la gravilla típica.

Per la pista dels bombers arribem al coll de la Creu Montiner. Passem a l'altra banda, continuant per la mateixa pista (compte: NO agafeu el camí que ve des de la dreta). La pista baixa recta fins al fons de la vall i després la recorre fins a l'ermita de Sant Fruitós d'Ossinyà. Continuem recte (no agafem el desviament al Sagrat Cor) i si seguíssim, aniríem a parar a la carretera. Si us en voleu estalviar un tros, després de la baixada agafeu la pista que talla perpendicular i anem a parar just al pont de Besalú.

Tercer dia: Besalú - Figueres

Sortim de Besalú per la llera del riu. Seguim el Fluvià pel marge oposat al poble. Travessem el riu. Continuem recte sense cap entrebanc. Anem seguint els senyals d'Itinerànnia.

Arriba un moment que els senyals desapareixen. Hem d'arribar fins a un petit tancat amb porcs i agafar la pista que puja en ziga-zaga fins a un prat on trobarem indicacions de Sant Bartomeu i Sant Miquel de la Roca. Nosaltres no hi vam anar però segons sembla val molt la pena desviar-se una mica per visitar aquestes dues ermites.

Sempre amb el riu a la nostra dreta, continuem recte. Al fons, a l'altra banda del riu, veiem un poble però és Esponellà i no ens dirigim cap allà sinó que anem recte fins a Crespià.

A partir d'aquí, camí molt bo fins Espinavessa i des d'aquí els senyals d'Itinerànnia se segueixen sense complicacions fins a Navata.

Des d'aquí, cap a Vilanant. Pel camí si aneu bé de temps, es pot visitar Sant Jaume dels Solers / Verders i el castell dels Moros. Arribem a bifurcació senyalitzada i escollim el camí més curt fins a Avinyonet de Puigventós.

Atenció! Després d'Avinyonet ens diuen que la pista assenyalada per Itinerànnia està tallada per l'AVE. No ho vam anar a comprovar sinó que vam agafar una pista qualsevol en direcció a Vilafant (que es veu des de la sortida d'Avinyonet).

A Vilafant, per evitar la nacional, agafem el carrer paral.lel a la carretera, que primer es diu Carrer de Figueres. El seguim fins a una rotonda, girem a la dreta i trobem un carril bici, el "camí dels oms", que ens durà fins a Figueres.







23/9/12

Solidaritat entre ciclistes

Ahir vaig viure una escena commovedora: volia arribar a Cerdanyola des de Torre Baró (el meu objectiu era arribar a Cerdanyola per dinar a casa de la meva amiga Anna F., no només a temps sinó abans que els altres comensals, uns no-biciosos que anaven en Renfe) però, després del Coll de la Ventosa, abans del Turó d'en Gras, vaig tenir un moment de dubte, havia de tirar realment per la carretera del cementiri? Trobaria després la pista fins a Can Catà i Cerdanyola? Llavors va aparèixer un ciclista solitari i totalment desconegut, però que es va revelar com el meu salvador. Em va acompanyar no només fins a la carretera i la posterior bifurcació de pistes, sinó fins al centre mateix de Cerdanyola! Des d'aquí, gràcies, Gabi, ciclista i ex-motorista! Ens veiem per Collserola!

Ei, i vaig arribar abans que els altres!

Des de BCN fins a les hípiques de Sant Just

Avui explorem l'extrem esquerre (mirat des de BCN) de Collserola. El punt de partida serà la PLAÇA MIREIA d'Esplugues de Llobregat, just a sota del club de tennis Diagonal. Podeu sortir des de casa en bici o una altra opció és arribar-hi en metro. Baixem a Zona Universitària, travessem el parc Cervantes en direcció l'Hospital de Sant Joan de Déu, pugem per les ziga-zagues de Finestrelles, després seguim la pista o agafem la carretera que puja recta i ja hi som. Des de la PLAÇA MIREIA:

- TORRENT DE LA FONT DE LA BECA (Val la pena tirar una mica més endavant, encara que després haguem de retrocedir, per veure la font de la Beca)
- Quan arribem a la pista gran de Sant Just, a la dreta fins a
- CAN VILÀ, una preciosa masia on lloguen ponis

A partir d'aquí, i fins al coll, el paviment és d'un asfalt tou i les bicis van segregades dels cotxes (perquè, com que és una pista ampla, passen alguns vehicles). Continuem cap a:

- CAN CARBONELL, un restaurant
- CAN MERLÈS

Quan arribem a la carretera gran, tirem a la dreta fins al

- COLL DE CAN CUIÀS
- fem un trosset de carretera i a l'esplanada, passem al costat contrari de la carretera. No agafem la pista que porta a CAN LLAVALLOL sinó la que segueix recte fins al TURÓ DE L'ESPINAGOSA, una placeta de Vallvidrera amb parada d'autobús.

- Tornem a baixar a la carretera i l'atravessem per arribar al
- MIRADOR DEL TURÓ D'EN CORTS
- I des d'allà recte per la pista principal, tot pla o baixada fins, un altre cop, la PLAÇA MIREIA.

Una font, unes quantes pujades, una hípica... només un exemple del que ens ofereix Collserola!


4/9/12

Pedalejant pel cor de l'Empordà

Aquesta ruta recorre una porció de l'Empordà menys conegut i ens permet descobrir pobles de pedra, esglésies romàniques i masies enormes lluny del brogit de la costa. Això sí, es realitza en gran part per petites carreteres i en alguna ocasió per pista. Aquest cop, per culpa d'un servei molt poc eficient dels de Garmin, no disposava de GPS, o sigui que no penjo els tracks, però en conjunt és una ruta que se segueix amb una certa facilitat.

Al principi la ruta segueix la Ruta del Ter i més endavant coincideix amb la Xarxa de Cicloturisme del Baix Empordà.

És una ruta pensada per a biciosos, i per tant, tot i que no és circular, comença i acaba a pobles amb parada de tren (línia de Portbou).

El recorregut és:

FLAÇÀ: agafem la GIV 6424
SANT LLORENÇ: seguim el riu cap a la resclosa de Colomers
COLOMERS
VILOPRIU: agafem la GIV 6232
CAMALLERA: seguir les vies del tren
SAUS
VILAUR: sortida per la carretera
SANTA EULÀLIA
GARRIGÀS
TONYÀ
LA BRAVA
BASEIA: hem d'agafar les rotondes  i després seguir cap a l'Oliva
L'OLIVA
FAR D'EMPORDÀ
Abans d'arribar a Vilatenim, tirar cap a VILANOVA DE LA MUGA
MARZÀ
PEDRET
VILAJUÏGA

I acabem a Can Gelamà, on el Roger ens recompensa de l'esforç amb unes copetes del seu meravellós macabeu. Salut!


3/9/12

GR 92: sense bici però amb banyador!

Per un cop i sense que serveixi de precedent, us proposo una ruta a peu que trenca amb tots els tòpics. Són dues etapes del GR 92 per la costa tarragonina, de L'Hospitalet de l'Infant a l'Ametlla de Mar i de l'Ametlla a l'Ampolla. Platges enormes i a petar de guiris? Noo! Caletes petites i espectaculars, costa salvatge, mar turquesa... al.lucinareu. Trobareu tantes cales que no us donarà temps a banyar-vos a totes, o sigui que jo recomanaria fer la ruta en 3 dies, per gaudir realment de les dues etapes més autènticament mediterrànies del sender del Mediterrani:

http://www.feec.cat/senders/sender-del-mediterrani










La ruta, sobretot des de la platja d'Almadrava fins a l'Ampolla, segueix estrictament el camí de ronda, estret i rocós i és per això que no és una ruta per fer en bici.
Únics entrebancs del camí:
- per evitar la central de Vandellós, el GR fa una volta per l'interior al costat de l'autopista que resulta molt pesada.
- després d'això, la urbanització de Sant Jordi d'Alfama, on l'amor desmesurat pel totxo ens obliga també a fer volta i anar per carrers inhòspits, mentre ens agafem ben fort a la motxilla i pensem en Mulholland Drive.
Per evitar aquestes dues voltes, s'hauria de començar directament a Calafat.
- entre l'Ametlla i l'ampolla el GR està molt ben senyalitzat. Quan veieu senyals sospitosament tapats amb pintura blanca, no en feu cas i sobretot no seguiu les fletxes vermelles que hi ha al costat. Algun graciós malintencionat (o potser un propietari dels infectes xalets que hi ha al costat?) es dedica a donar indicacions errònies als caminants.

Madame Goshi en un dels atacs obsessius que la caracteritzen, es va dedicar a comptar les burilles de cigarreta que trobava pel GR i la xifra total, en aquest estiu extremadament calorós, superava en molt les trenta. Burilles tirades a sobre la pinassa, en un paisatge tan sec que fins i tot els cactus s'han mort, i en alguns dels racons més bonics del país. Inexplicable.

La Bretanya: un país màgic pel cicloturista

Si busqueu rutes completament segregades, segures i planes, per fer en família o amb amics, en plan  tranquil, la Bretanya és el lloc ideal. Hi ha múltiples combinacions d'itinearis, una xarxa de trens que us pot servir de suport, castells no tan coneguts com els del Loira però potser més rústics i autèntics, i uns paisatges atlàntics espectaculars. Ah, i les crêpes!

El mapa amb tots els itineraris:
http://www.af3v.org/CarteAF3V/carte-detaillee.html

I tota la informació que us cal, amb mapes interactius i tracks descarregables:
http://www.lavelodyssee.com/

Una bona opció és combinar el canal de Nantes a Brest amb la Vélodysée, la via verda que recorre l'Atlàntic, així l'itinerari es fa més variat.
http://www.lavelodyssee.com/


Des de Morlaix fins el canal, trobareu boscos espectaculars. Altres perles de l'itinerari són.
La île aux pies: val la pena aturar-s'hi, fer canoa o escalada, és idíl.lic.
Redon: autèntic, petit, amb un passat mariner que es fa palpable.
Nantes: la vida nocturna, al. al·lucinareu!
El château de Blain: descomunal, rústic i poc explotat. Magnífic.

16/8/12

Cicloturisme: els francesos en saben!

Qualsevol biciós com cal sap que França és un paradís cicloturista, el que no sabíem és que els nostres veïns del nord ho tenien tot tan mesurat: han calculat els ingressos que els deixa el cicloturisme i han arribat a la conclusió que la inversió en carrils bicis segurs i les facilitats que dóna l'SNCF per desplaçar-se en "vélo" els surten molt rentables. Jo hi afegiria, a més, que el cicloturisme contribueix a impulsar la petita empresa  al marge dels grans tour operadors i les grans cadenes hoteleres i, per tant, ajuda a millorar el teixit empresarial dels entorns rurals. Aprenem-ne!
http://www.decaba.com/cicloturisme-a-franca/

15/8/12

Els "bicings" d'arreu del món

Comparar i contrastar sempre és bo i quan es tracta de bicicletes de servei públic encara més! Penses que l'ànima secreta d'una ciutat es plasma en les seves bicis públiques? O que tot és qüestió dels calerons que hi puguin guanyar els Clear Channel de torn? Ciclistes! Esmoleu les càmeres quan sortiu pel món i contribuïu a aquest post comparatiu!

A Nantes, el Bicloo

A Bordeus, el VCub
Neuchâtel roule, a Suïssa

29/7/12

El món s'esfondra.

Els canvis són vertiginosos, el ciutadà occidental està desconcertat i el català encara més. La prova: ja no pots confiar ni en la SNCF, els ferrocarrils francesos!! S'ha de reconèixer que donen unes facilitats al cicloturista que la Renfe no ha començat ni a imaginar però... el lloc per a les bicis no desmuntades, en els TGV i Intercités, no es pot reservar per Internet. Ai, ai, messieurs...

8/7/12

A la Font Groga... en metro!

Una ruta per a biciosos recalcitrants.
Agafem la línia verda fins a Mundet / pista en ziga-zaga que hi ha darrere els edificis de la Universitat (es pot agafar des de darrere la Residència o des de darrere el Palau de les Heures) / Pugem fins a dalt de tot / A l'esquerra direcció la gossera (centre d'acollida d'animals de companyia) / Abans d'arribar, pista a la dreta (va cap enrere i amunt) / Proper encreuament a l'esquerra, fa baixada / No agafem la pista que va cap a Sant Cugat sinó que seguim direcció Vista Rica / Esplanada amb font / Petita pista que baixa / No agafem el primer camí que surt a la dreta, sinó el segon  (sense indicadors) i uns metres més endavant trobareu aquesta joia de Collserola: la Font Groga!



Des d'aquí teniu 2 opcions: desfer el camí o bé tornar cap a la pista i continuar, deixant els rètols de Can Puig i seguint les indicacions de Sant Medir i Sant Adjutori. Deixeu-vos guiar pels sants i arribareu a Sant Cugat sans i estalvis!

4/7/12

La Mitja de Collserola: una cursa ideal per a biciosos

Aviat Madame Goshi serà present a la Mitja Marató de Collserola, i no deixarà passar l'ocasió de fotografiar les corredores més estiloses. Biciosos: recordeu que els quadríceps també s'entrenen corrent! Fins aviat doncs i aneu esmolant les cames.

2/7/12

Biciosos


Dícese de aquéllos que se mantienen montados en su velocípedo en cualquier momento y circunstancia.

Pedalada de Collsuspina: Osona biciosa

Molt recomanable, ben organitzada i amb recorreguts per tots els gustos i nivells. Especial menció a les senyores dels avituallaments, súper simpàtiques i amb un look increïblement homogeni. Vistes espectaculars sobre la plana d'Osona.

Els vertaders biciosos hi podeu arribar en tren. Baixeu a Centelles i després pugeu al Puigsagordi pel  camí del càmping. D'allà tot baixada fins a Collsuspina.

Felicitats doncs als Amics Ciclistes de Collsuspina i fins la propera!

Pedalada Collsuspina

Solsona: noves rutes per explorar

Bones notícies per a aquells biciosos que visiteu la capital del Solsonès. Per fer aquestes noves rutes btt, no haureu d'agafar el cotxe, surten del nucli urbà!
Cliqueu a l'enllaç:
Noves rutes btt Solsona

Solsona pot resultar una mica inaccessible per als biciosos, perquè no té tren, però s'hi pot arribar amb l'Alsina Graells i un cop allà, llogar les bicis a Bicicletes Farràs.
Per entrenar, podeu anar a córrer al camí de la Mare de la Font, itinerari frondós i ombrívol, on us podeu aventurar fins i tot si sou uns insignificants forasters.




14/1/12

Lligaments creuats: el flagell del ciclista

WHERE IS THE QUÀDRICEPS?
Hi ha coses que una dona ciclista no es pot permetre i entre elles destaca una reconstrucció de lligament creuat anterior. Les conseqüències són funestes. De moment, el quàdriceps,  cultivat amb hores i hores damunt la bici desapareix en un pim-pam. Anys d'entrenament a fer punyetes. Tu no et deixes endur per la desesperació perquè saps que aquell quàdriceps és molt quàdriceps, que ha pujat els Pirineus, que ha escalat Collserola, ha remuntat trialeres... però el metge et mira implacable mentre sentencia "està molt atrofiat". Tu penses: "no saps amb qui estàs parlant, conductor més que conductor", però calles, per aquell respecte ancestral a les bates blanques.

THERE IS NO GLAMOUR
El segon punt xungo és que durant setmanes i setmanes la teva única indumentària es redueix a xandalls blaus, negres, grisos... però xandalls al cap i a la fi. Has deixat enrere els coulottes apretadots i ara els malucs estan com perduts dins l'amplor del xandall. Qual Jennifer poligonera, tu no et treus el xandall ni morta, perquè total... la teva única activitat es redueix a anar a rehabilitació (o "recu", com diuen els veteranos).


"¿Solo doblas esto?"
Després de sessions de fisio on has vist les estrelles i t'has mossegat la mà per no cridar i guardar la compostura, vas al metge, molt orgullosa dels teu 90 graus de flexió, i t'has de sentir dir això. Que els metges són uns insensibles addictes a la sang, ja ho sabies, però t'esperaves una mica més de comprensió i delicadesa. Doncs t'has equivocat. El teu metge només et felicitarà quan t'arribi el taló al cul, mentrestant serà un tirà incapaç de commoure's o mostrar empatia. That's doctors for you.

DEPILAR-TE, AQUELLA ODISSEA
Una activitat normal com la depilació es converteix en tot un repte. Els pèls que et surten com males herbes al genoll s'aixequen orgullosos i rígids, desvergonyits. L'Epilady s'hi acosta implacable però a mesura que arriba al genoll, s'acolloneix. Ho sigui: t'acolloneixes. Ho sigui: m'he acollonit. A quina distància de les cicatrius pot passar l'Epilady? Prioritzes l'angúnia o prioritzes l'estètica? T'és igual que el teu fisio et vegi peluda? Quants dilemes...

THIOMUCASE: la panacea per cicatrius enganxades (sembla, de moment)
La rosa musqueta és el que tothom et recomana per les cicatrius. Ara bé, això és així sempre i quan siguin cicatrius que no s'hagin"enganxat". Si les teves cicatrius corren perill d'originar adherències, buy yourself Thiomucase!! No és cap eslògan, m'ho han recomanat i sembla que de moment les cicatrius han millorat molt. A més, presenta un avantatge psicològic sobre la rosa musqueta: com que és opaca, no veus la cicatriu i no et fa tanta angúnia remenar-la. Dos o tres cops al dia, tractament de xoc!

ELS IAIOS, els teus nous amics
Et creues amb un iaio que porta bastó o crossa i et somriu: ja formes part del club, ets un dels seus. És així, la vida de l'operada de creuats: abans et saludaves amb els tios buenorros que corrien o anaven en bici, ara et saludes amb els iaiets amb bastó. I si passes dels 30 ni t'explico, corres el perill que els iaios s'embalin i et convidin a un cafè.

En JR de Dallas, a la recuperació
No sé si és un efecte colateral del postoperatori o què, però veig semblances per tot arreu. Avui al gimnàs del fisio ha entrat un pájaro que era clavat al JR. Quins records! Immediatament he pensat: "ets un pendó, Suellen", i m'he hagut de frenar per no dir-ho en veu alta. Veure el JR en persona exercitant l'espatlla com un lesionat més m'ha donat coratge i forces per a continuar amb els meus pesats, rutinaris i conyassos exercicis de genoll. Next to him.


15/7/11

Coming soon: de la Cerdanya a la vall d'Aran

Un mix de Transpirinaica, Pedals de Foc, Trinxat BTT i Pedals d'Occitània. Comencem a la Cerdanya, passem per l'Alt Urgell i el Pallars, anem fins a la Vall d'Aran i passem el mític port del Portillon per acabar a Bagnères de Louchon. D'aquí poc penjo els tracks!

I TOT AMB UNA ORBEA MASTER DE FA 7 O 8 ANYS!

25/6/11

Empordà: bici amb traca final

2 dies pel Baix i l'Alt Empordà. Visitem poblets, ens banyem i gaudim dels vins empordanesos. I amb tracks descarregables! Com sempre, una ruta accessible en tren. Com que a Vilajuïga podeu agafar el tren i tornar al punt d'origen, podríem considerar-la una ruta circular.

1er dia: FLAÇÀ - FOIXÀ - ULTRAMORT - SANT ISCLE D'EMPORDÀ - ULLASTRET - PALAU-SATOR - FONTCLARA - FONTANILLES - GUAITA - TORROELLA DE MONTGRÍ - ULLÀ - ALBONS - VILADAMAT - PELACALÇ.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1764108

Etapa que transcorre en gran part per camins rurals asfaltats, molt còmodes per al ciclista. L'altre tipus de paviment que ens trobarem són pistes en molt bon estat.
Comentaris: Ullastert i Palau-Sator: preciosos.

Per dormir: una opció és acampar, a qualsevol dels càmpings de la costa entre Sant Martí d'Empúries i Sant Pere Pescador. Per arribar-hi, heu de fer aquest desviament, que s'agafa passat Pelacalç, deixant Montiró a la nostra esquerra.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1788751


2on dia: SANT PERE PESCADOR - VILAMACOLUM - TORROELLA DE FLUVIÀ - SANT TOMÀS DE FLUVIÀ - SANT MIQUEL DE FLUVIÀ - SANT MORI - ARENYS D'EMPORDÀ - GARRIGÀS - VILAMALLA - EL FAR DE L'EMPORDÀ - VILA-SACRA - VILANOVA DE LA MUGA - MARZÀ - VILAJUÏGA.
És una etapa que no es fa tan ràpid com l'anterior, perquè els camins en ocasions són més pedregosos. En alguns punts, ens endinsem més al bosc.

A partir de Vilamalla, seguiu:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1788668

Observacions: Des del càmping fins a Sant Pere Pescador, en comptes de seguir els tracks, podeu agafar la ruta marcada que voreja el camping Las Dunas i que va paral.lela a la platja, fins a Sant Pere. No té pèrdua i és molt bonic.
Acabem la nostra ruta al celler GELAMÀ, on el Roger ens oferirà un fantàstic tast, la recompensa de tota la jornada! I ens podem quedar a dormir a la casa rural, reserveu, que està molt demanat!
http://www.gelama.cat/
http://www.youtube.com/watch?v=VXAF2HOafKY

17/6/11

PUNTS FATÍDICS als carrils bici barcelonins

Punts perillosos, punts suïcides... els carrils bici estan plens de punts negres. Biciosos, preneu nota i ah! Alerta!

Barcelona:  Marquès de l'Argentera amb Pla de Palau

Aquest revolt és fatal, sempre hi ha: 1) vehicles aparcats que t'obliguen a incorporar-te al trànsit i 2) vehicles que giren trepitjant el carril bici i que, si véns en sentit contrari, són difícils de veure.

Fa un any vaig escriure a l'ajuntament per advertir-los de la perillositat d'aquest tram de carril bici, i al cap d'un temps em van contestar... que ja ho havien solucionat! (i només cal clicar al link).

Com dirien els Anímic, That Black Hole in the middle of the city...