Ahir vaig viure una escena commovedora: volia arribar a Cerdanyola des de Torre Baró (el meu objectiu era arribar a Cerdanyola per dinar a casa de la meva amiga Anna F., no només a temps sinó abans que els altres comensals, uns no-biciosos que anaven en Renfe) però, després del Coll de la Ventosa, abans del Turó d'en Gras, vaig tenir un moment de dubte, havia de tirar realment per la carretera del cementiri? Trobaria després la pista fins a Can Catà i Cerdanyola? Llavors va aparèixer un ciclista solitari i totalment desconegut, però que es va revelar com el meu salvador. Em va acompanyar no només fins a la carretera i la posterior bifurcació de pistes, sinó fins al centre mateix de Cerdanyola! Des d'aquí, gràcies, Gabi, ciclista i ex-motorista! Ens veiem per Collserola!
Ei, i vaig arribar abans que els altres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada