Hi ha coses que una dona ciclista no es pot permetre i entre elles destaca una reconstrucció de lligament creuat anterior. Les conseqüències són funestes. De moment, el quàdriceps, cultivat amb hores i hores damunt la bici desapareix en un pim-pam. Anys d'entrenament a fer punyetes. Tu no et deixes endur per la desesperació perquè saps que aquell quàdriceps és molt quàdriceps, que ha pujat els Pirineus, que ha escalat Collserola, ha remuntat trialeres... però el metge et mira implacable mentre sentencia "està molt atrofiat". Tu penses: "no saps amb qui estàs parlant, conductor més que conductor", però calles, per aquell respecte ancestral a les bates blanques.
THERE IS NO GLAMOUR
El segon punt xungo és que durant setmanes i setmanes la teva única indumentària es redueix a xandalls blaus, negres, grisos... però xandalls al cap i a la fi. Has deixat enrere els coulottes apretadots i ara els malucs estan com perduts dins l'amplor del xandall. Qual Jennifer poligonera, tu no et treus el xandall ni morta, perquè total... la teva única activitat es redueix a anar a rehabilitació (o "recu", com diuen els veteranos).
"¿Solo doblas esto?"
Després de sessions de fisio on has vist les estrelles i t'has mossegat la mà per no cridar i guardar la compostura, vas al metge, molt orgullosa dels teu 90 graus de flexió, i t'has de sentir dir això. Que els metges són uns insensibles addictes a la sang, ja ho sabies, però t'esperaves una mica més de comprensió i delicadesa. Doncs t'has equivocat. El teu metge només et felicitarà quan t'arribi el taló al cul, mentrestant serà un tirà incapaç de commoure's o mostrar empatia. That's doctors for you.
DEPILAR-TE, AQUELLA ODISSEA
Una activitat normal com la depilació es converteix en tot un repte. Els pèls que et surten com males herbes al genoll s'aixequen orgullosos i rígids, desvergonyits. L'Epilady s'hi acosta implacable però a mesura que arriba al genoll, s'acolloneix. Ho sigui: t'acolloneixes. Ho sigui: m'he acollonit. A quina distància de les cicatrius pot passar l'Epilady? Prioritzes l'angúnia o prioritzes l'estètica? T'és igual que el teu fisio et vegi peluda? Quants dilemes...
THIOMUCASE: la panacea per cicatrius enganxades (sembla, de moment)
La rosa musqueta és el que tothom et recomana per les cicatrius. Ara bé, això és així sempre i quan siguin cicatrius que no s'hagin"enganxat". Si les teves cicatrius corren perill d'originar adherències, buy yourself Thiomucase!! No és cap eslògan, m'ho han recomanat i sembla que de moment les cicatrius han millorat molt. A més, presenta un avantatge psicològic sobre la rosa musqueta: com que és opaca, no veus la cicatriu i no et fa tanta angúnia remenar-la. Dos o tres cops al dia, tractament de xoc!
ELS IAIOS, els teus nous amics
Et creues amb un iaio que porta bastó o crossa i et somriu: ja formes part del club, ets un dels seus. És així, la vida de l'operada de creuats: abans et saludaves amb els tios buenorros que corrien o anaven en bici, ara et saludes amb els iaiets amb bastó. I si passes dels 30 ni t'explico, corres el perill que els iaios s'embalin i et convidin a un cafè.
En JR de Dallas, a la recuperació
No sé si és un efecte colateral del postoperatori o què, però veig semblances per tot arreu. Avui al gimnàs del fisio ha entrat un pájaro que era clavat al JR. Quins records! Immediatament he pensat: "ets un pendó, Suellen", i m'he hagut de frenar per no dir-ho en veu alta. Veure el JR en persona exercitant l'espatlla com un lesionat més m'ha donat coratge i forces per a continuar amb els meus pesats, rutinaris i conyassos exercicis de genoll. Next to him.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada