31/3/13

Castells medievals a la Catalunya més desconeguda


Castells del segle XI, desnivells assequibles (amb algunes excepcions si aneu amb alforges) i camins en molt bon estat. Tot gràcies als Pedals Medievals, una ruta que ens permet descobrir una Catalunya gairebé secreta amb una densitat de castells increïble! 
Aquí teniu la pàgina:
http://pedalmedieval.plisweb.com/0/inici
I els tracks:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3580758






Des d'aquí, felicitats a l'impulsor de la ruta, fantàstica! A destacar que sigui circular i apte per a biciosos, ja que comença i acaba a Sant Guim de Freixenet, poble amb parada de Renfe.

El punt freak de la ruta: fer una parada per dinar a l'àrea de Guissona
L'afegit que val la pena: anar a dormir a Palouet de Segarra, en comptes de Guissona. Poblet encantador i súuper recomanable.
El que us podríeu saltar: el Calvari, sortint de Torà. Et deixa KO per la resta del dia.
La curiositat: el Manuel de Pedrolo va néixer al castell de l'Aranyó!

16/10/12

La Catalunya vella en btt: Ripollès, Garrotxa i Empordà

Alguns dels paisatges més emblemàtics del nostre país, en aquesta ruta que enllaça diversos trams de la xarxa de camins històrics Itinerànnia.

A banda de seguir els senyals grocs d'Itinerànnia heu de dur un mapa per tal de poder-vos desviar quan cal anar a buscar un camí més ciclabe i també perquè en ocasions els senyals estan una mica separats i són difícils de seguir.

Madame Goshi, que s'encanta sovint, l'ha feta en 3 dies però si aneu per feina, es pot comprimir en dos.


Primer dia: Ripoll - Olot

Arribem a Ripoll en tren. Des de Ripoll: ruta del ferro (asfaltada, segregada i fàcil) fins a Sant Joan de les Abadesses. Aquí agafem la carretera vella (amb poquíssim trànsit, només hi passen boletaires) fins al Coll de Sentigosa. És una bona pujada però es fa molt bé.

Un cop al coll, tenim dues possibilitats: 1) continuar per la carretera o 2) agafar la pista que surt més a l'esquerra (atenció, no la del mig!!), seguint els rètols d'Itinerànnia. La pista comença molt bé però a mida que anem baixant es fa més pedregosa.

Arribem fins a Santa Llúcia del Puigmal, ermita preciosa. Passem per la Cascada de Pedra i girem a la dreta per un tancat de vaques.

La pista s'acaba a Hostalnou de Bianya i a partir d'aquí es converteix en una carretereta estreta i asfaltada entre masos impressionants fins arribar a la carretera gran (n'hem de fer un tros abans de tornar a agafar una pista a la dreta).



Des d'aquí, l'únic que hem de fer és seguir els rètols d'Itinerànnia fins a Olot.






Segon dia: Olot - Besalú

Sortim d'Olot en direcció a la Fageda d'en Jordà, passant per Can Jordà. Aprofiteu per deambular una mica per la fageda, val la pena!


Passem per la cooperativa La Fageda. A partir d'aquí compte, nosaltres vam acabar pujant a Sant Miquel de Sacot amb les bicis a l'esquena. Després cap al volcà de Santa Margarida i a partir d'aquí pista asfaltada fins a Santa Pau, passant pel volcà de Rocanegra.


La segona part del dia és més senzilla per orientar-se: agafem un tram de carretera recta fins El Sallent i un cop aquí deixem la carretera i prenem una carretereta asfaltada que surt obliqua a la carretera gran, gairebé en la mateixa direcció, i que ens durà fins El Torn.

Sense deixar la carretereta, deixem enrere el poble. Una mica més endavant, la petita carretera s'acaba i ens topem amb el GR que puja súper costerut, impossible amb bicis. En aquest punt, cal tornar uns metres enrere, on trobarem dues pistes: una de portland i una de terra, que neixen plegades. Agafem la de terra i recte cap amunt.

Aquesta pista, totalment ciclable, desemboca en una altra que han obert recentment els bombers i que us portarà directes a Santa Pau. És la manera d'estalviar-se el GR. La pista dels bombers la reconeixereu perquè, a banda de ser ampla i bona, té un paviment fet d'una mena de trencadís de rajola i maons, no és la terra ni la gravilla típica.

Per la pista dels bombers arribem al coll de la Creu Montiner. Passem a l'altra banda, continuant per la mateixa pista (compte: NO agafeu el camí que ve des de la dreta). La pista baixa recta fins al fons de la vall i després la recorre fins a l'ermita de Sant Fruitós d'Ossinyà. Continuem recte (no agafem el desviament al Sagrat Cor) i si seguíssim, aniríem a parar a la carretera. Si us en voleu estalviar un tros, després de la baixada agafeu la pista que talla perpendicular i anem a parar just al pont de Besalú.

Tercer dia: Besalú - Figueres

Sortim de Besalú per la llera del riu. Seguim el Fluvià pel marge oposat al poble. Travessem el riu. Continuem recte sense cap entrebanc. Anem seguint els senyals d'Itinerànnia.

Arriba un moment que els senyals desapareixen. Hem d'arribar fins a un petit tancat amb porcs i agafar la pista que puja en ziga-zaga fins a un prat on trobarem indicacions de Sant Bartomeu i Sant Miquel de la Roca. Nosaltres no hi vam anar però segons sembla val molt la pena desviar-se una mica per visitar aquestes dues ermites.

Sempre amb el riu a la nostra dreta, continuem recte. Al fons, a l'altra banda del riu, veiem un poble però és Esponellà i no ens dirigim cap allà sinó que anem recte fins a Crespià.

A partir d'aquí, camí molt bo fins Espinavessa i des d'aquí els senyals d'Itinerànnia se segueixen sense complicacions fins a Navata.

Des d'aquí, cap a Vilanant. Pel camí si aneu bé de temps, es pot visitar Sant Jaume dels Solers / Verders i el castell dels Moros. Arribem a bifurcació senyalitzada i escollim el camí més curt fins a Avinyonet de Puigventós.

Atenció! Després d'Avinyonet ens diuen que la pista assenyalada per Itinerànnia està tallada per l'AVE. No ho vam anar a comprovar sinó que vam agafar una pista qualsevol en direcció a Vilafant (que es veu des de la sortida d'Avinyonet).

A Vilafant, per evitar la nacional, agafem el carrer paral.lel a la carretera, que primer es diu Carrer de Figueres. El seguim fins a una rotonda, girem a la dreta i trobem un carril bici, el "camí dels oms", que ens durà fins a Figueres.







23/9/12

Solidaritat entre ciclistes

Ahir vaig viure una escena commovedora: volia arribar a Cerdanyola des de Torre Baró (el meu objectiu era arribar a Cerdanyola per dinar a casa de la meva amiga Anna F., no només a temps sinó abans que els altres comensals, uns no-biciosos que anaven en Renfe) però, després del Coll de la Ventosa, abans del Turó d'en Gras, vaig tenir un moment de dubte, havia de tirar realment per la carretera del cementiri? Trobaria després la pista fins a Can Catà i Cerdanyola? Llavors va aparèixer un ciclista solitari i totalment desconegut, però que es va revelar com el meu salvador. Em va acompanyar no només fins a la carretera i la posterior bifurcació de pistes, sinó fins al centre mateix de Cerdanyola! Des d'aquí, gràcies, Gabi, ciclista i ex-motorista! Ens veiem per Collserola!

Ei, i vaig arribar abans que els altres!

Des de BCN fins a les hípiques de Sant Just

Avui explorem l'extrem esquerre (mirat des de BCN) de Collserola. El punt de partida serà la PLAÇA MIREIA d'Esplugues de Llobregat, just a sota del club de tennis Diagonal. Podeu sortir des de casa en bici o una altra opció és arribar-hi en metro. Baixem a Zona Universitària, travessem el parc Cervantes en direcció l'Hospital de Sant Joan de Déu, pugem per les ziga-zagues de Finestrelles, després seguim la pista o agafem la carretera que puja recta i ja hi som. Des de la PLAÇA MIREIA:

- TORRENT DE LA FONT DE LA BECA (Val la pena tirar una mica més endavant, encara que després haguem de retrocedir, per veure la font de la Beca)
- Quan arribem a la pista gran de Sant Just, a la dreta fins a
- CAN VILÀ, una preciosa masia on lloguen ponis

A partir d'aquí, i fins al coll, el paviment és d'un asfalt tou i les bicis van segregades dels cotxes (perquè, com que és una pista ampla, passen alguns vehicles). Continuem cap a:

- CAN CARBONELL, un restaurant
- CAN MERLÈS

Quan arribem a la carretera gran, tirem a la dreta fins al

- COLL DE CAN CUIÀS
- fem un trosset de carretera i a l'esplanada, passem al costat contrari de la carretera. No agafem la pista que porta a CAN LLAVALLOL sinó la que segueix recte fins al TURÓ DE L'ESPINAGOSA, una placeta de Vallvidrera amb parada d'autobús.

- Tornem a baixar a la carretera i l'atravessem per arribar al
- MIRADOR DEL TURÓ D'EN CORTS
- I des d'allà recte per la pista principal, tot pla o baixada fins, un altre cop, la PLAÇA MIREIA.

Una font, unes quantes pujades, una hípica... només un exemple del que ens ofereix Collserola!


4/9/12

Pedalejant pel cor de l'Empordà

Aquesta ruta recorre una porció de l'Empordà menys conegut i ens permet descobrir pobles de pedra, esglésies romàniques i masies enormes lluny del brogit de la costa. Això sí, es realitza en gran part per petites carreteres i en alguna ocasió per pista. Aquest cop, per culpa d'un servei molt poc eficient dels de Garmin, no disposava de GPS, o sigui que no penjo els tracks, però en conjunt és una ruta que se segueix amb una certa facilitat.

Al principi la ruta segueix la Ruta del Ter i més endavant coincideix amb la Xarxa de Cicloturisme del Baix Empordà.

És una ruta pensada per a biciosos, i per tant, tot i que no és circular, comença i acaba a pobles amb parada de tren (línia de Portbou).

El recorregut és:

FLAÇÀ: agafem la GIV 6424
SANT LLORENÇ: seguim el riu cap a la resclosa de Colomers
COLOMERS
VILOPRIU: agafem la GIV 6232
CAMALLERA: seguir les vies del tren
SAUS
VILAUR: sortida per la carretera
SANTA EULÀLIA
GARRIGÀS
TONYÀ
LA BRAVA
BASEIA: hem d'agafar les rotondes  i després seguir cap a l'Oliva
L'OLIVA
FAR D'EMPORDÀ
Abans d'arribar a Vilatenim, tirar cap a VILANOVA DE LA MUGA
MARZÀ
PEDRET
VILAJUÏGA

I acabem a Can Gelamà, on el Roger ens recompensa de l'esforç amb unes copetes del seu meravellós macabeu. Salut!


3/9/12

GR 92: sense bici però amb banyador!

Per un cop i sense que serveixi de precedent, us proposo una ruta a peu que trenca amb tots els tòpics. Són dues etapes del GR 92 per la costa tarragonina, de L'Hospitalet de l'Infant a l'Ametlla de Mar i de l'Ametlla a l'Ampolla. Platges enormes i a petar de guiris? Noo! Caletes petites i espectaculars, costa salvatge, mar turquesa... al.lucinareu. Trobareu tantes cales que no us donarà temps a banyar-vos a totes, o sigui que jo recomanaria fer la ruta en 3 dies, per gaudir realment de les dues etapes més autènticament mediterrànies del sender del Mediterrani:

http://www.feec.cat/senders/sender-del-mediterrani










La ruta, sobretot des de la platja d'Almadrava fins a l'Ampolla, segueix estrictament el camí de ronda, estret i rocós i és per això que no és una ruta per fer en bici.
Únics entrebancs del camí:
- per evitar la central de Vandellós, el GR fa una volta per l'interior al costat de l'autopista que resulta molt pesada.
- després d'això, la urbanització de Sant Jordi d'Alfama, on l'amor desmesurat pel totxo ens obliga també a fer volta i anar per carrers inhòspits, mentre ens agafem ben fort a la motxilla i pensem en Mulholland Drive.
Per evitar aquestes dues voltes, s'hauria de començar directament a Calafat.
- entre l'Ametlla i l'ampolla el GR està molt ben senyalitzat. Quan veieu senyals sospitosament tapats amb pintura blanca, no en feu cas i sobretot no seguiu les fletxes vermelles que hi ha al costat. Algun graciós malintencionat (o potser un propietari dels infectes xalets que hi ha al costat?) es dedica a donar indicacions errònies als caminants.

Madame Goshi en un dels atacs obsessius que la caracteritzen, es va dedicar a comptar les burilles de cigarreta que trobava pel GR i la xifra total, en aquest estiu extremadament calorós, superava en molt les trenta. Burilles tirades a sobre la pinassa, en un paisatge tan sec que fins i tot els cactus s'han mort, i en alguns dels racons més bonics del país. Inexplicable.