El Tajo en btt: pedaleja i banya't

Ruta pel Parc Natural de l'Alto Tajo i Sierra de Albarracín. Aquesta ruta ens permet pedalar i anar fent parades per banyar-nos al Tajo, que dins el Parc Natural de l'Alto Tajo (Guadalajara) encara és un riu prou petit i molt net, i gaudir també dels altres rius de la zona (Cuervo, Gallo...). A més, la ruta també passa per ciutats que valen la pena, com Teruel, Albarracín i Molina de Aragón.


La ruta està dissenyada per tal d'arribar al Parc Natural de l'Alto Tajo sense haver d'agafar el cotxe i és per això que comencem a pedalar a Teruel, on s'hi pot arribar en tren. Des d'aquí, fem dues etapes del Camino del Cid i ja entrem al Parc Natural de l'Alto Tajo.

Dia 1: Teruel - San Blas - El Campillo - Bezas - Albarracín 47,79 km.

Dormim a Teruel. Recomanem l'hostal Serruchi, amb amos ciclistes que us donaran tot tipus d'indicacions. La millor manera de sortir de la ciutat és el camino de SAN BLAS (perfecte), fins a la carretera i després de 4 o 5 km de pujada fins el CAMPILLO i després fins a BEZAS. Un cop allà agafem el GR, el primer tros està molt malament però més endavant millora. Això sí, puja! El GR es troba amb la carretera però continuem pel GR. El Juan, un ciclista local, ens explica que l'economia de la zona fins fa poc depenia de les mines, la indústria de la fusta i els "resineros". El GR es fa més fàcil fins la masia de Las Lusillas Altas i després es troba amb la carretera. 

Aquest cop l'agafem (podeu desviar-vos per anar a les pintures rupestres de Doña Clotilde i a Los Abrigos del Tío Campano). Ja només queda una baixada molt maca fins Albarracín, la recompensa de tot el dia.


Dia 2: Albarracín - GR abans de Torres de Albarracín - Bronchales - Orihuela del Tremedal - Orea. 48,57 km.

Sortim d'Albarracín per la banda del túnel. La ctra va entre un congost molt maco però atenció bastant trànsit. Agafem la desviació a TORRES i a partir d'aquí més tranquil. Abans de Torres, s'indiquen el GR i el Camino del Cid. Seguiu el GR, que puja però és preciós. Alerta, al principi fa un revolt que no està indicat al mapa! Puja amb pedres fins el senyal de PR (i el de GR al costat, però esborrat). Segui pel PR i arribareu a un encreuament delirant farcit de senyals, entre els quals tornareu a trobar el de GR cap a BRONCHALES. Més pujada i pedres fins al poble, on hi ha fruiteria i forn. Un luxe! El GR fins Orihuela és pla però al principi hi ha pedres soltes. A Orihuela el GR es fa asfaltat i ombrejat, molt maco però a partir de la bassa comença a pujar força. Acabem el dia amb una bona baixada per ctra. A OREA us trobareu amb l'episodi surrealista del Centro de Interpretación del Alto Tajo on una senyora molt convençuda et diu que no ha sentit a parlar mai de les rutes ciclistes anunciades al web del mateix parc natural. No cal afanyar-se per arribar d'hora a Orea perquè com a poble no té gaire res.


Dia 3: Orea - Checa - Chequilla - Peralejos de las Truchas. 41,17 kms.

Després de diversos intents, aconseguim trobar el GR però l'últim senyal que podem identificar és en mig d'un camp i no té continuïtat. Optem per carretera, alerta és transitada però ampla. A CHECA hi ha punt d'informació. Si us penseu que us diran alguna cosa de les rutes en bici, però, aneu molt equivocats. Això sí, el Benito, el responsable, és encantador i us mostrarà la cascada i les oques. Sortim per la ctra gran i prenem el desviament del camí rural asfaltat cap a CHEQUILLA. Puja i baixa molt tranquil. Pedrots imponents. A CHEQUILLA uns avis ens desaconsellen el GR, els fem cas i continuem pel camí asfaltat. Puja a tope però després la baixada és molt maca.


Dia 4: Peralejos de las Truchas - La Laguna de Taravilla - Puente de Poveda - Poveda de la Sierra. 25,82 kms.

Agafem la ctra que surt del poble. Sembla una pista però és la comarcal. Al 1er pontet trobem el GR a l'esquerra però no és aquí on l'hem d'agafar, sinó al cap de 3 kms, abans del pont de Martinete. És un camí que surt a la dreta i que està indicat Laguna de Tarvilla. Pista preciosa, molt alpina, marcada com a GR 113 suau al ppi però després puja molt. A la Laguna, malgrat el cartell, un local (l'Esteban) ens aconsella no banyar-nos, hi ha corrents per sota. Per baixar al riu, aneu pel GR. Per fi el Tajo! 

El gual menys profund per travessar-lo està senyalitzat amb un pal pintat de lila. Ha estat un any de pluges i l'aigua m'arriba fins a dalt de la cuixa (sóc baixeta). A l'altra banda, remuntem per un corriol ple d'excursionistes fins a un bar. Anem al famós "salto", provocat per una central elèctrica en desús, la gent no s'arriba a banyar però es remulla a la cascada. 

La pista continua molt fàcil però més cotxes i pols. A partir d'aquí diversos llocs per banyar-vos. Hi ha fins i tot una àrea d'acampada on podeu dinar. La pista continua fins al Puente de Poveda. Si heu de pujar a Poveda de la Sierra per l'allotjament, compte, haureu d'agafar la ctra i hi ha molts revolts i els cotxes van ràpid. Són només uns 3 kms però un 11% de desnivell!!


Dia 5: Poveda de la Sierra - El Puente de San Pedro - Villar de Cobeta - Buenafuente del Sistal - Huertahernando. 55,83 kms.


Hem de tornar a baixar fins el Puente de Poveda, on reprenem la pista que voreja el Tajo. És un GR paral.lel al riu durant 28 kms, on podeu aprofitar per banyar-vos. És el tram més "turístic" de la ruta, està ple de famílies i campaments per a nens. A sota el PUENTE DE SAN PEDRO també us podeu banyar, és una bona zona i hi ha un xiringuito a prop. Passat el pont, agafem la ctra fins a la desviació de VILLAR DE COBETA, atenció un 15% de desnivell. Uns 11 kms de pujada. Per sort el poble té font (s'agraeix!). Després la ctra puja però no tant i ja planeja fins l'encreuament amb BUENAFUENTE, on val la pena aturar-se. Des d'aquí teniu més o menys 1 hora fins a Huertahernando. Allotgeu-vos al Corralón, el Manolo us tractarà de perles! 


Dia 6: Huertahernando - Canales - Sacecorbo. 20 kms. 


Trobar la pista a Canales genera una controvèrsia que implica mig poble. Al final, és la que té els senyals verds i blancs. Al cap de poc es torna corriol i baixa fins al riu. Pontet estret. A l'altra banda, el corriol (no deixem les marques verdes i blanques) puja perpendicular al riu sense miraments. Hem de descarregar alforges i bicis a l'esquena. És cert que paral.leles al riu hi ha marques de GR però no les seguim. Al final el corriol es converteix en pista i arriba a Canales. Hi ha bar i gespa amb ombres al costat del camp de futbol. Mini ctra de 4 metres d'amplada fins a l'encreuament, anem a la dreta i 3 kms més fins Sacecorbo. 


Dia 7: Sacecorbo - Ocentejo - Valtablado del Río - Villanueva de Alcorcón - Zaorejas. 57,5 kms. 

Ctra amb molts revolts fins Ocentejo, feu-la d'hora. Malgrat el que diuen algunes rutes, és impossible travessar el VADO DE LA LOSA, com a mínim en un any que hagi plogut bastant. Ens parlen d'un altre gual que està més endavant però tampoc és possible. Hem de donar tota la volta fins a VALTABLADO. No és clar per on comença el GR (hi ha 30.000 marques contradictòries) al final anem fins al poble i anem a buscar la pista. Al cap d'una estona es bifurca, agafeu-la direcció VILLANUEVA, a la dreta. Puja i un cop a dalt pla però no s'acaba mai. Pesat. Quan comença a baixar hi ha una font a l'esquerra. Des de Villanueva, agafem la ctra. És força gran però a partir de la bifurcació ja es fa més petita fins a Zaorejas. L'etapa més pesada de la ruta... 
Zaorejas és petit (no hi ha ni botiga d'alimentació) però maco i està a prop del riu, a uns 10 kms. Podeu aprofitar per agafar-vos un dia de "descans" i anar-vos a banyar. La carretereta que baixa de Zaorejas al riu no té complicació. 


Dia 8: Zaorejas - Puente de San Pedro - Cuevas Labradas - Torete - La Virgen de la Hoz - Molina de Aragón. 42 kms. 

Una de les millors etapes. Baixem fins el PUENTE DE SAN PEDRO. Al cap d'uns 5 kms, trobem un desviament senyalitzat a CUEVAS LABRADAS. La pista és molt bona i segueix el CUERVO. Paisatge preciós, ombrívol i tranquil. Després de CUEVAS, trobem els PLIEGUES DEL ACORDEÓN, uns plecs increïbles a la roca i més endavant TORETE, un poblet encantador. Seguim fins LA VIRGEN DE LA HOZ, santuari emblemàtic però res a veure amb Montserrat! L'església és petita, romànica i està excavada a la roca. Si hi arribeu d'hora, no hi veureu ni tan sols turistes. 

Seguim. Deixem a l'esquerra el desviament a CORDUENTE i MADRID i anem direcció VENTOSA, sense entrar al poble. El paisatge canvia, es fa àrid. Carretera petita fins a MOLINA DE ARAGÓN (que, ves per on, no està a Aragó). Aprofiteu per fer un menú al CASINO, un palauet del segle XVI, molt ben aprofitat. Val la pena visitar Molina, és força monumental, és un gust passejar per la Morería i la Judería.


Dia 9: Molina de Aragón - Cubillejos de la Sierra - Campillo - Odón - Bello - Torralba de los Sisones - Villalba de los Morales - Camin Real. 74,95 kms. 

Etapa dissenyada en principi per anar a buscar el tren però que resulta ser força bonica, sobretot pels pobles i també pel paisatge (si us agraden com a mi les planícies àrides).
Si feu la ruta a l'estiu i voleu evitar la calor, podeu esmorzar a l'Hostal Juan, que obre força aviat. Pugem a dalt de tot del poble per anar a buscar la ctra (buida) en direcció a LA YUNTA. De lluny es veu CUBILLEJOS DEL SITIO però nosaltres seguim fins CUBILLEJOS DE LA SIERRA, molt bonic. Ens trobem obres i agafem la pista fins al CAMPILLO. Cal preguntar per destriar quina pista, entre totes les que solquen la plana, és la que porta a ODÓN, però segur que algú us ho explicarà. La pista correcta passa per la "paridera". És tot molt més fàcil, però, si no hi ha obres i podeu agafar la pista des de La Yunta .

A Odón si teniu sort coincidireu amb el camió que ven fruita i pa, si no, sempre us quedarà el bar. 
Aconsellats pels parroquians, agafem carretereta en comptes de camí. És petita i a més fa baixada, perfecte! A Bello ens expliquen que la LAGUNA DE GALLOCANTA  és més maca vista des de l'altra banda. Desistim de fer tota la volta. 
Porteu aigua perquè a partir d'aquí el paisatge és molt àrid i només vam trobar bar a TORRALBA (però tancat). Entre tots aquests pobles la ctra és petita i plana. A la sortida de VILLALBA hi ha una font fantàstica i ja només us queda una baixada molt agradable fins a CAMIN REAL. Si heu d'esperar gaire estona el tren aquí, millor que aneu a buscar una ombra a l'ermita que hi ha al costat de l'estació de Renfe, si no us voleu morir de calor.